ANDREU AMIC

En la muerte del gran escultor valenciano , el recuerdo y homenaje en esta canción otro valenciano universal, Raimon:

Andreu, amic, torsimany de metalls,

d'on han vingut la força i la vida

que trobem en la teua escultura.

Dels ponts del riu i de les pedres velles,

dels clars del matins, de la llum dels baladres.

dels teus dos peus de passejades dòcils.

Carrers estrets i espais poc metafísics,

tot l'entrellat d'una ciutat difícil,

indiferent i secularment puta.

Del llom del gos la majestat doméstica,

l'angle de vertical segura,

essencials virginitats remotes.

Andreu, amic, torsimany del metalls,

eròtic, cast de fusta ben antiga,

arribes tu on la paraula es trenca.

Deferro vell i de mesura insigne

-germans de crit- t'he fet aquest poema,

Andreu, amic, torsimany de metalls.